Fi de les Festes Joves del Coll 2012

Les Festes Joves del Coll 2012 s'han acabat!! Moltes gràcies a tots els que hi heu participat i les heu fet possibles un any més! Aquí us deixem el pregó de les festes, que va escriure el nostre benvolgut Xavi Franch, director del Centre Cívic El Coll - La Bruguera:

Molt bona nit a tothom, gràcies per acompanyar-nos en aquest inici de les Festes Joves del Coll 2012. M’han demanat que llegeixi un pregó i em sap greu, però m’he oblidat a la feina les caixes amb els fulls que havia escrit. Havia fet un discurs breu, res… unes 200 pàgines, però què hi farem, me les he deixades. Així que, us demano disculpes però no patiu… improvisaré!! Cap problema, és el que sempre faig!!

I per aquest motiu i sent les Festes Joves del barri, m’ha vingut al cap un conte que la gent gran em va explicar una vegada i que crec que és força adient. El conte es diu així:

ELS TRES PORQUETS REBELS

Vet aquí que, pels voltants del Park Güell, hi havia una granja molt coneguda pels seus excel·lents embotits. A aquella granja hi vivien tres porquets que no estaven gaire conformes amb el destí que els esperava i pel qual eren alimentats: l'escorxador. No volien veure's convertits en llargues botifarres o potes de pernil a la secció de xarcuteria d'una gran superfície. Ells tenien el seu propi projecte de vida: volien viure junts en una comunitat i muntar un local social alternatiu, tot gaudint d’una vida més ecològica!

Un dia, un dels porquets més espavilats, al que anomenaven Beneït, va arribar tot esverat i va començar a cridar:

• Ja està, ja ho tinc, ja ho tinc!!
• Però què és el que tens? - li van preguntar alhora els seus companys.
• Doncs el que necessitem: una cabana de palla buida que està abandonada molt a prop de la granja. L'he vist avui, mentre sortíem a menjar glans al bosc.

Aquella era la seva oportunitat. Per fi podrien fer realitat el seus somnis. Ara havien d'actuar molt ràpidament. En Xarles, un dels porquets més decidits va proposar:

Per la nit, quan totes les llums de la granja s'apaguin, ens escaparem sense

fer soroll, anirem cap a la cabana i l'ocuparem. Segurament que caldrà arreglar-la, però valdrà la pena: tot sigui per la llibertat!! Tots tres van estar d'acord.

Així ho van fer i després de netejar la cabana tota la nit, van caure esgotats pel cansament.

A l'endemà, a la granja, van notar que els mancaven uns quants porquets, i van córrer a avisar a les autoritats. L'oficial que va rebre l'encàrrec d'investigar què havia passat, va ser el sergent Queixals, un llop amb fama de mala bava. L'acompanyarien, com sempre, els seus ajudants, llops de poques cabòries i les mans, vull dir les potes una mica llargues.

Tot d'una es van posar a seguir les pistes que havien deixat els porquets, els quals no van tenir cura d'amagar les seves petjades, per la mateixa emoció de veure's lliures. En Queixals i els seus ajudants no van trigar massa a trobar la cabana de palla on flamejaven banderes de llibertat. El sergent Queixals va exclamar:

• Ah! Caram... crec que ja tenim solucionat l'enigma.
• I com ho sabeu? - preguntà encuriosit un dels seus ajudants.
• Aquests garrins s'han muntat un centre social. Com tots els joves, són uns idealistes que pretenen canviar el món. Però el món, amics meus, el món és com és. El millor és acceptar-ho quan abans. Companys, haurem d'entrar a la casa a detenir aquests porquets - va comentar el sergent amb decisió.

I així ho van fer, però al trobar-se la porta tancada, van haver de trucar amb energia:

• Pom! Pom! Obriu, que som l’autoritat! - va cridar en Queixals.
• I què és el que volen? - van contestar des de la casa.
• Us hem vingut a tornar a la granja. Com a porquets que sou, ja hauríeu de saber que el vostre lloc és a la granja. El vostre destí és convertir-vos en salsitxes, això sí, de bona qualitat, eh! Així ha estat sempre i vosaltres no ho podreu canviar mai.
• No! No hi tornarem mai més a la granja. Aquesta és la nostra llar. No volem ser convertits en embotit. Som lliures i tenim dret a viure a la nostra manera.
• No sigueu tossuts i sortiu, a més, aquesta casa on us heu amagat, està dins d’uns terrenys reservats per construir-hi un hotel de luxe per turistes d’alt standing. No podeu anar contra el progres! Però prou de xerrameca. Sortiu! sinó ens veurem obligats a bufar molt fort fins a tirar la cabana a terra.
• No sortirem!! - va ser la resposta dels porquets.

Llavors, tots els llops van bufar molt i molt fort i la cabana caigué desplomada a terra. Els porquets van sortir corrents, sense gairebé endur-se res, seguits de ben a prop pels policies. Com que els nostres amics eren més joves, de seguida els van deixar enrere i es van poder amagar.

Aquella nit la van passar a l'aire lliure mentre pensaven què és el que havien de fer. Tothom va estar d'acord en cercar una casa més forta i que resistís la bufada dels llops.

La solució va aparèixer amb una cabana de fusta que trobaren al mig del bosc. No van caure a llegir uns rètols amb uns anuncis de no sé quina promoció urbanística, Els porquets volien començar de nou la seva aventura alternativa i ja tenien ganes de començar. Però ben aviat van retrobar-se en Queixals i els seus ajudants de nou. La nova cabana tampoc va resistir les bufades dels llops i va anar a terra com l'anterior. Un altre cop els porquets van haver de córrer. Com que ja n'estaven farts que els fessin fora de les cases que ocupaven, van resoldre en assemblea urgent què havien de fer. Ara eren molts més: en Siscu, les Maliones, la “Silvie”, el Brul, la Paulina, el Gillette, La Mirandóla i molts altres porquets s’hi havien afegit…

Uns volien cercar un edifici més sòlid on poguessin resistir les bufades d'aquells animals. Altres estaven cansats i volien deixar-ho córrer. En mig de les discussions, un personatge va aparèixer, de sobte, d’entre els arbres. Era un gat, un vell gat negre. Tot ell irradiava valor, dignitat, seguretat, saviesa... Tots s’havien quedat en silenci, encuriosits i atemorits a la vegada, fins que aquell gat els va parlar.

• Amics, no tingueu por. He vist tot el que us ha passat i us vull ajudar. Jo també sé el que és que no et deixin fer realitat els teus somnis i després de moltes lluites, he aprés que només amb la unitat, l’acció ferma i la voluntat decidida de tots i totes, la llibertat es pot defensar. No deixeu mai que ningú us digui el que heu de pensar o com heu de viure… Us portaré a un lloc del qual no serà tant fàcil que us treguin. Va ser, fa molt de temps, una antiga impremta. Allà es van fer molts llibres i molts animalons van poder aprendre a llegir. Perquè, sabeu? La cultura ens fa éssers lliures, capaços de decidir pel nostre compte i no en el que ens volen fer creure els que manen. Entusiasmats, els porquets van acompanyar a aquell vell gat negre i, després de pujar per camins, amunt i amunt, per fi ho van trobar. A un racó perdut del bosc hi havia un edifici de maons i que actualment estava buit. Van haver de treballar-hi molt per a netejar-lo però finalment s'hi van instal.lar.

No van trigar, però, a rebre la visita dels llops:

• Ja n'hi ha prou de ximpleries!! - va cridar enfadat el sergent Queixals.- Feu el favor de tornar cap a la granja ara mateix o també haurem de tirar-vos a terra aquesta casa. Ja ens esteu emprenyant!
• Ha, Ha! Proveu, proveu de tirar-la! - van gosar de dir-li amb molta joia els porquets.
• Ah sí? Com que aquestes tenim, eh? Doncs ara ho veureu! - va amenaçar en Queixals.

Però aquest cop i malgrat que van estar bufant i bufant durant força dies, fins i tot empenyent les parets, no van poder tirar la casa a terra. Molt cansats i gairebé sense respiració, els policies van marxar aprofitant que un llop va arribar des de la ciutat, tot esverat i dient un no sé què d’una bombolla immobiliària que havia esclatat i que se’ls cridava corrent cap a la comissaria, ja que hi havia molts aldarulls i la gent estava ocupant les places de la ciutat. El sergent, mirant-se l’edifici, va dir tot renegant:

• Ja s'ho faran aquests! N'estem ben tips dels porquets i de les seves cases. Per mi ja s'hi poden quedar a viure per sempre aquí, si és el que volen! Jo ja en tinc prou, au, anem-nos-en, que se’ns necessita a comissaria!!

Els llops no deien res, els mancava l'aire fins i tot per a renegar.

Els porquets van romandre molt de temps a aquell edifici ocupat i n'organitzaren un centre social on feien moltes activitats. Van organitzar de nou la impremta per tots els animals del bosc, van construir una escola per ensenyar a llegir i escriure i es van programar tots mena de tallers, festes, trobades i fins i tot un hort comunitari biològic que abastia un menjador popular, que també cuinava els productes naturals recollits al bosc. Com no podia ser d'altra manera, el menú era sempre vegetarià i van participar en nombroses campanyes per demanar que tanquessin els escorxadors on seguien matant animals per fer-hi menjar ràpid. Fins i tot, van acordar celebrar les festes de la primavera jove per recordar el dia del seu alliberament. Però sempre van tenir presents les paraules d’aquell vell gat negre: No, el destí no està escrit, la realitat es pot canviar, ara ja sabien com fer-ho. El moviment havia començat a caminar i ja no els aturaria ningú!!

Bé, fins aquí aquesta faula que espero que us hagi agradat. Que per molts anys tinguem festes Joves al Coll, gràcies a tots i totes les persones que ho feu possible i recordeu al vell gat negre: no hi ha festa sense compromís social ni lluita sense alegria. Un altre món és possible i tots i totes el podem fer realitat!!

Salut i endavant sempre!

XAVI FRANCH